Reflexió final

Durant aquest semestre hem estat introduint informació de manera força ordenada en aquest blog.

Hem anat plasmant tots aquells coneixements que anavem adquirint, gràcies al material i als companys. Dels companys, també hem anat observant els seus blogs, fet que ens ha permès veure què pensaven, i com s'organitzaven. Això ha permès que també hi hagués interacció entre uns i altres.

Hem après a gestionar i organitzar la gran quantitat d'informació amb la que hem estat treballant i ho hem plasmat al blog. Al mateix temps, això ens ha permès desenvolupar diferents habilitats personals.

Tot aquest conjunt d'activitats que hem anat realitzant son les que m'han permès arribar a fer aquesta reflexió final de tot el camí que hem anat recorreguent.

El fet d'haver d'arribar a unes conclusions finals, m'ha obligat a haver de reorganitzar les meves idees. El fer d'haver-les de penjar en el blog ha permès que la resta les puguin veure, que pugui rebre comentaris i observar d'altres opinions.

Puc accedir al blog des de qualsevol lloc del món. De fet, amb l'aplicació que vaig posar, he vist que ha entrat gent que estava a fora de Catalunya i han entrat a veure el blog. També vaig posar un aplicatiu per mirar el nombre d'usuaris que entraven, i penso que ha estat prou ric el moviment que hi ha hagut.

Aquesta movilitat, permet que hom pugui aportar idees des de qualsevol lloc del món i ens pot observar i interactuar qualsevol persona des de qualsevol lloc del món.

El grau de feina d'aquesta assignatura és força elevat, en comparació amb el nombre de crèdits que té. Tot i això, em sento molt satisfeta del recorregut realitzat i l'aprenentatge aconseguit.

Hem après a reorganitzar i reestructurar el nostre coneixement. No ha estat fàcil, ha calgut esforç i treball. L'autoavaluació contínua permet realitzar processos reflexius importants i de manera ordenada. Un esforç que no hagués estat possible sense la interacció entre nosaltres.

Finalment, tot això no hagués estat possible sense aquelles tècniques que possibiliten l'aprenentatge a través de la tecnologia. Aquí deixo una mostra del que per mi és Web 2.0:

Web2

View more presentations from sarajonesnature.

Conclusions Miniprojecte 2.5

Per Jonassen, les TIC són les eines ideals que ens permeten observar un esquema mental problemàtic i conduir-nos cap un procés de reestructuració cognitiva que s'esdevé en l'aprenentatge significatiu.
En aquesta activitat tant nosaltres, els ensenyants, com els aprenents hem mediat a través de les tecnologies. Nosaltres hem dissenyat les activitats, que ens resultaven un problema. Hem hagut d'aclarir diferents incògnites, pensar, planificar, i portar a terme diferents activitats per tal de poder arribar a la nostra meta. Hem hagut d'utilitzar els nostres coneixements previs i adaptar-los a noves situacions, a unes determinades necessitats, reestructurant així els nostres models mentals. Això ens és útil no només per anar adquirint competències tècniques, sino també per adquirir-ne de metodològiques, participatives, i personals.
Pel que fa als aprenents, aquests, no només han ampliat conceptes sinó que també han après, fet que els ha permès avançar i reestructurar coneixements.
Deixo aquests enllaços per tal que quedi constància sobre les tasques que han realitzat els aprenents durant aquests dies:

- Un exemple dels formularis que han omplenat a partir dels seus coneixements previs:
http://www.slideshare.net/sarajonesnature/montse-coneixements-previs

- Un exemple de la captura de pantalla dels seus coneixements previs:
http://www.youtube.com/watch?v=96lFAvpXBYc

- Un exemple del Power Point que els vam passar:
http://www.slideshare.net/sarajonesnature/aprenentatge-significatiu-4201154

- Un exemple del formulari que van omplenar una vegada haviem realitzat les diferents activitats:
http://www.slideshare.net/sarajonesnature/montse-formulari-avaluaciofinal

- Un exemple de la captura de pantalla després d'haver realitzat les diferents activitats:
http://www.youtube.com/watch?v=Wr38F6iK41M

Al llarg de l'assignatura, hem estat treballant des del model constructivista que ens ha permès introduir-nos en l'aprenentatge significatiu a través de la realització de diferents activitats. Tal i com hem anat esmentant, primer vam participar en un debat, tot consultant un material, realitzant argumentacions i contraargumentacions, i interactuant amb els companys i consultor. Un fet que ens demostra la dimensió social d'aquest aprenentatge compartit i gràcies a això ens hem pogut anar donant suport els uns als altres quan ha calgut. Posteriorment vam haver de recolzar els nostres arguments amb mapes conceptuals, plasmant així les noves idees que estavem incorporant en els nostres processos reflexius degut al desenvolupament que s'esdevenia en el nostre compromís cognitiu. Així, hem hagut de replantejar-nos diferents qüestions, reflexionar-les. Fets que ens han permès anar reestructurant conceptes per tal d'anar integrant-los gràcies a les diferents activitats realitzades.
Tot això ha estat possible gràcies a les TIC. Per un costat, la UOC ens ha permès que ens poguessim comunicar. La construcció del blog ens ha permès anar compartint coneixement amb la resta de companys, però també del món. Un lloc on hem pogut deixar plasmat els nostres coneixements i on queda palès l'aprenentatge adquirid a través dels mapes conceptuals que també hi hem penjat. Els mapes s'han construit a través d'una potent eina, el CMAP, que ens permet que quedi reflexat el coneixement adquirid i la nostra evolució en aquest procés d'aprenentatge.

Conclusions de l'activitat 2.3: Interacció i construcció de coneixement

Construcció del coneixement compartit


Conclusions sobre la interacció i construcció de coneixement.
Amb tot el que he esmentat fins ara, puc dir que en general, hi ha hagut un canvi conceptual important. Aquest canvi sembla que es fa més evident si observem la construcció dels primers mapes i els comparem amb les versions posteriors. Aquest fet, és degut a les diferents eines que hem utilitzat i interaccionat amb elles, com son els diferents elements de les TIC, el moderador, el grup de treball, el material en paper i web, la forma de treball a través de les argumentacions, els diferents mapes conceptuals. Un conjunt d'elements que ens han ajudat a realitzar les diferents argumentacions existents entre CTSE. Un fet que ens ajuda a reflexionar sobre diferents aspectes que des d'una postura que inicialment era determinista ens ha reconduit cap a una visió holística. Per tant el fet de participar activament, ha contribuit a la reflexió personal, però també interactiva i ha permès que s'hagi anat construint coneixement que ha quedat palès en les diferents síntesis finals que estaven recolzades a través de les imatges gràfiques dels mapes.


Conclusions sobre el paper del moderador
Amb tot això podriem dir que el moderador ha intervingut en el debat amb la intenció de fer-nos reflexionar sobre diferents aspectes relacionats amb les tecnologies com per exemple la implicació de les emocions en les nostres activitats relacionades amb les tecnologies i concretament amb el debat que estavem realitzant. Les seves intervencions s'han tingut en compte però minoritàriament, almenys no s'ha expressat en el debat de forma explícita. Per un altre costat, crec que aquesta ha estat la millor manera d'intervindre com a moderador, conformant un element facilitador de l'aprenentatge. Aquestes eines li permeten guiar-nos en el debat sense alterar l'ordre d'aquest i nosaltres al mateix temps podem atacar o recolzar les aportacions dels companys reflexionant en les notacions realitzades pel moderador. Així doncs podriem dir que ha seguit el debat de forma activa guiant-nos en la nostra construcció de coneixement.

Conclusions sobre les funcionalitats del campus
D'aquesta manera, pel que fa a les funcionalitats del campus podem afirmar que són elements, recursos didàctics que juntament amb les estratègies i tècniques d'aprenentatge aplicades han facilitat de manera eficient i eficaç la discussió del debat. Sense les boles o les notes, no haguessim parat l'atenció que calia en la significació dels missatges. De la mateixa manera, posteriorment no ha calgut tornar a fer una recerca d'aquests missatges, tant sols fent un repàs visual, ja els podiem identificar. Les banderetes ens han permès cercar i identificar fàcilment els diferents correus que no hem llegit anteriorment, un fet que facilita la nostra tasca de lectura de les diferents argumentacions. El fet de ser un debat que es realitza de forma asíncrona ens permet observar la practicitat de les TIC, ja que no hem d'estar tots reunits a la mateixa hora i el mateix dia per poder participar, i al mateix temps ens permet realitzar argumentacions força més acurades, ja que disposem de cert temps per reflexionar i atacar. Per tant en general, cal dir que totes aquestes eines faciliten i enriqueixen el debat.

Conclusions sobre l'entorn utilitzat.
En general, podriem dir que no ens hem excedit en postures massa tecnocentristes, i li hem donat la importància que li cal a les NTIC. Tampoc no hem donat només importància a l'estructura o els continguts dels materials aportats. També ens hem distanciat de l'ensenyament tradicional.
Tal i com hem vist, el procés que hem seguit nosaltres a través d'una formació no presencial és diferent del que podrien seguir els alumnes que realitzen classes presencials. Tant sols hem d'aturar-nos a pensar com hem realitzat nosaltres el debat i com es faria en una aula presencial. Nosaltres l'hem realitzat de tal manera perque poguessim interactuar i ens hem sentit recolzats en tot el procés. Tanmateix no sempre és així, suposo que també passa el mateix en l'entorn presencial.

Així, amb tot l'esmentat anteriroment podem observar com l'eina de debat que hem utilitzat, el sistema d'argumentació, amb els recolzaments i contraarguments, les premisses i conclussions a les que hem arribat, ens han permès treballar adequadament de forma asíncrona, en la distancia i el temps, interaccionant amb el grup i el moderador. Un conjunt de fets que ens han ajudat a treballar el material en paper i web, les aportacions dels companys i les del moderador. Així, gràcies a aquesta forma d'interactuar, on està present la qualitat i no la quantitat, hem pogut anar construint coneixement de forma compartida.

Modificació del Mapa conceptual

Després de l'avaluació de l'activitat 1.3 m'he decidit a modificar les observacions que el consultor ha realitzat sobre el meu mapa conceptual.

• Primer he modificat els nexes d'unió, d'aquesta manera, sembla que es veu més clar què son conceptes i què són nexes.
• Després el que he tractat de fer és reflexar una idea més global sobre tots els aspectes que haviem treballat i alguns dels quals, força importants, m'havia deixat. Així, aquí queda potser més reflexada la idea d'interacció entre CTS, on els espais conflueixen de manera bidireccional i es relacionen segons com es desenvolupen aquests tres elements.
• Finalment també he reflexat el concepte de l'aprenentatge significatiu que s'acabarà donant en un determinat entorn d'ensenyament-aprenentatge.
  

Activitat 2.1: conclusions

Autoavaluació:
Tal i com podem veure, no hi ha punt de comparació entre un mapa i un altre. En el segon mapa, els nodes han canviat completament i això pot ser degut a que els conceptes més importants també s'han modificat. Això, al seu temps comporta que les relacions entre els nodes també es modifiquin.

La construcció d'aquests dos mapes és força significativa. Implica que hi ha hagut un canvi força important entre el que jo podia saber i el que ara he après.
També he intentat anar analitzant els continguts que s'han estudiat.

Variables implicades:
Si procedim a ordenar el conjunt de les variables que tenim, aquestes quedarien disposades en tres grups.
Un primer grup, serien aquelles variables endògenes, pròpies d'un mateix com per exemple la realitat mental, els models mentals, les idees, els coneixements, les variables afectives i de personalitat, etc.

Un altre grup, estaria disposat per aquelles variables externes i que les persones ens podem anar trobant amb elles, com en aquest cas, les eines de treball que ens ofereix la UOC, el material que nosaltres disposem, és a dir, la realitat que ens envolta.

Finalment, amb tot això i en un determinat context, comencem a interaccionar amb els diferents elements i persones, ens hi relacionem de manera més o menys activa, més o menys motivats, més o menys compromesos.

Per tant podriem dir que de tots aquests elements, i no només d'un conjunt d'ells, dependrà el nostre progrés intel·lectual, el nostre aprenentatge significatiu, els nostres canvis conceptuals.

Posada en pràctica:
M'he adonat que el que estic aprenent ho puc aplicar a altres camps del meu entorn. Per exemple, al meu lloc de treball, puc ensenyar-li els meus coneixements a qui estigui disposat a aprendre. De la mateixa manera, que si he de fer docència, la manera de realitzar-la serà diferent. Pel que fa a les eines de les NTIC que ja coneixem, penso que n'hauriem de treure més rendiment i conèixer-les amb més profunditat, aprofitant propietats que ens podrien ser útils però no ho sabem. En el meu cas, el format PDF, l'índex i els enllaços hiperactius és quelcom que utilitzo habitualment en els treballs. El motiu d'utilitzar PDF és perque les imatges i el text no es desconfigurin, sigui quin sigui el programa i sistema operatiu que s'utilitzi. Construir un blog i utilitzar el cmap m'ha agradat. Aquest últim, sobretot, és una eina que es pot utilitzar i incorporar als diferents treballs que es realitzen.

També m'adono que hi ha coses que no canvio. Segueixo realitzant en paper els mateixos esquemes que he fet sempre. No m'acostumo a fer mapes conceptuals. El motiu és que em resulta complicat descriure els nexes d'unió. És una d'aquelles variables implícites que segueixo trobant dificultats per canviar-les.

Debat CTSE:
aquest debat ha estat força enriquidor. Gràcies a totes les aportacions realitzades m'he adonat de la importància que tenen les interaccions, tant a nivell personal com en l'entorn CTSE. També he pogut expressar la meva opinió vers les NTIC reafirmant que cal una bona base per poder adquirir certes competències que són necessàries en l'actualitat en la nostra societat.

Mapa conceptual:
El primer mapa no em vaig preocupar gens de fer-lo, com ja he dit, no el considero un mapa, tampoc estava en condicions de fer-lo. Per mi, el conflicte cognitiu va aparèixer posteriorment quan vaig haver de començar a construir el segon mapa. Tanmateix, penso que l'hagués pogut organitzar d'una altra manera per tal que es veiessin més clars els conceptes. Tanmateix, si posava al centre els principals nodes de connexió, CTSE, em resultava molt dificultós enllaçar la resta de conceptes, que eren els que em servien com a nexe d'uns amb els altres conceptes. Finalment la consctrucció del tercer mapa, ha estat útil per veure aquests canvis on els coneixements s'han anat ampliant. El primer mapa, es basa en una concepció clarament determinista basada en la ciència i a partir d'aquí, unidireccionalment deriva la resta. El segon mapa, queda englobat per quatre conceptes, ciència, tecnologia, societat i tecnologies educatives. Això, per mi, reflecteix una visió holística d'aquests 4 conceptes des de la vessant de la CTS.

Activitat 1.3

Podriem dir que com a individus estem immersos en una societat. Ens conformen uns determinats valors, conviccions, interessos, pressions que tenen un paper decisiu en la formació i consolidació de la ciència i la tecnologia. Una ciència que critica la visió tradicional d’una activitat pura, i enten que es tracta de l’activitat científica com un procés social. Una tecnologia que està recolzada i regulada per les intitucions i que critica la tecnocràcia. Una tecnologia on l’educació tampoc es pot ni vol quedar fora d’aquest remolí interactiu. D’alguna manera obliga a realitzar un plantejament crític de l’ensenyament. Els continguts han de canviar, ha d’haver-hi un e-a on hi hagi lloc per la ciència i la tecnologia amb una determinada metodologia i actituds amb l’objectiu que les ciències i les humanitats s'apropin.
La ciència permet utilitzar un conjunt de metodologies i tècniques a través de les quals es poden adquirir nous coneixements. Uns coneixements que ens permeten transformar la realitat. S’utilitzen un conjunt de teories i tècniques amb les que es desenvolupen eines que transformen la societat i per tant les nostres maneres de viure. L’individu actual no pot desentendre’s d’aquests canvis i requereix adaptar-se a les noves necessitats d’aquesta societat de la informació. Aquí, el model educatiu, requereix realitzar també uns canvis en la seva teoria, models, instruments, tècniques. A través de la seva posada en pràctica, docents i alumnes n’haurien de sortir beneficiats poden ésser en un futur individus competents en aquestes tecnologies i així poder aprofitar al màxim les possibilitats que ofereixen les TIC.

Debat: Frida Parla

PAC 1.5: La meva aportació al debat Frida Parla on el bàndol verd argumentarà a favor de la tecnologia com a vincle amb la sensibilitat, l’art i les necessitats més humanes:
Com diu Castells (2000), “el que fa Internet es processar la virtualitat i la transforma en la nostra realitat, constituint la societat xarxa, que es la societat en la que vivim”.

Estem davant duna societat on convergeixen les telecomunicacions, la informació i els mitjans tecnològics. Apareixen nous productes i serveis, altres tipus d’empreses, treballs, professions i en general una nova economia. A causa d'això esdevé una nova organització social, on apareixen noves institucions, noves formes legislatives. I com tot canvi important, es redefineix la nostra manera de pensar, els fenòmens culturals, els comportaments i els nostres valors que ens han portat cap a la societat del coneixement o de la informació. Un conjunt d’innovacions tecnològiques transcendentals que podem considerar com a causa i no pas conseqüència, d’una transformació social, que prolonga el nostre món, però que també el divideix, en els que disposem d’aquesta tecnologia i aquells que no la disposen.
Així, d’alguna manera i en el cas que ens ocupa, cada una de les entitats que conformen aquest entramat adquireix significat en relació amb les altres, arribant a tenir sentit interactivament, mitjançant la seva interfície especifica i desplaçant la realitat de les relacions i interaccions mes enllà del nostre cos, esdevenint una xarxa tecnica però també social.

Podem acompanyar els nostres textos amb símbols, emoticones i gestos, que formen part de la comunicació no verbal i ens serveixen com a senyals d’un context interactiu socioemocional. Impulsos, emocions i espontaneïtat, ens ajuden a definir els nostres propis missatges. Missatges que podem llençar d’una manera general, sense dirigir-nos concretament a un determinat usuari, podent augmentar l’audiència, aconseguint que la informació circuli, conformant la commutació, i establint relacions amb altres entitats com per exemple econòmiques, immobiliàries, productes, i d’altres serveis. Així doncs interaccionem amb un nombre quasi be il·limitat d’usuaris i també ho fem amb alguns objectes, per tal de comunicar-nos i inclús també a voltes motivats pel fet d’establir relacions amb els altres, divertir-nos, recrear-nos i mostrar la nostra imaginació, inclús allunyar-nos de certs estigmes. Com diu Sherry Turkle, permet generar experiències, relacions, identitats i espais per a viure i que nomes sorgeixen per mitja de la interacció amb aquesta determinada tecnologia. Per comunicar-nos, ja no cal coincidir ni en l’espai, ni en el temps. Un espai que ens permet desenvolupar diferents papers al mateix temps, seguint diferents pautes de comunicació amb els altres, diferents rols. Podem exercir la funció d’empresaris, indigents, treballadors, estafadors, espectadors, grans conversadors, vividors. Podem ser qui vulguem si tenim la capacitat per fer-ho, i sota cert control, redefinint completament la nostra persona. Sorgint un jo, creat virtualment, amb la possibilitat de definir una identitat sense límits físics. Aconseguint superar en aquest altre món paral·lel tot allò que ens limitava, anticipant una nova manera de concebre la pertinença, la identitat i la definició de comunitat. Així doncs, apareixen noves qualitats que s’afegeixen a l’entorn i el canvien, participant tots en un mateix espai o comunitat virtual, potenciant també els nostres sentits i les nostres habilitats humanes, inclús potser, amb el pas temps generant un sentiment de pertinença cap aquest col·lectiu. Esdevenim grups de persones que simulem i reconstruïm virtualment i de forma teòricament anònima la nostra identitat gracies a la Xarxa. Una Xarxa de xarxes formada per xips, circuits, ordinadors, programari, que generen una infraestructura invisible i inaccessible per a l’usuari o tal i com esmenten autors com Bauman, el wetware. Amb una manca de contextos físics i materials, una espècie de realitat simulada, continguda en les tecnologies de la informació i de la comunicació , però que tanmateix ni es falsa, ni és irreal. És una simulació, creativa, embrió d’una nova sociabilitat basada en entorns multimèdia, contextos dinàmics i virtuals. Unes característiques que per Tirado i Galvez conformen, la xarxa sociotecnica i també la noció de comunitat virtual com a veritables noves maneres de relacionar-nos que tenen la peculiaritat de definir-se a traves de la tecnologia.